agosto 2017
L M X J V S D
« may    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categorías

Carlos Corredera

(Traducción al castellano en las notas.)

L’arribada al taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer va suposar el descobriment d’altres artistes i d’altres possibilitats estètiques allunyades de les falles que ell coneixia i admirava. Una de les seues principals influències a través d’aquell taller va ser –i segueix sent- la de Víctor Valero. Com el propi Amar indica, Valero li va fer descobrir la importància del contingut en les falles infantils a través d’un fil conductor, amb uns temes molt treballats i allunyats de la simple saturació de motius més o menys atractius que caracteritzen a molts dels projectes infantils. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas.)

Al marge de la definició del que és una falla, l’estudi d’este format es veu llastrat per la falta d’un marc teòric i metodològic que permeta la seua anàlisi des dels principis dels estudis visuals, sense oblidar la seua vinculació amb una manifestació popular encara que “estetiçada” i des d’una perspectiva realment multidisciplinària i no anecdòtica. La majoria d’estudis se centren en qüestions cal·ligràfiques -quasi des d’un formalisme estricte i de poca profunditat- i en unes definicions d’“estil” més preocupades per establir patrons i influències d’artistes previs que per crear vincles amb altres moviments artístics o expressions visuals que no han sigut estranyes als creatius fallers. Un clar exemple és el llenguatge publicitari i els seus recursos que, de manera més o menys conscient, van lligats al llenguatge del format faller, que necessita captar i atraure a una massa ofegada davant l’estímul sensorial propi dels dies grans de març. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

El contingut de les escenes d’Altres formes de vida, altres formes de ser era mostra d’una subtilitat i d’una profunditat admirables. A nivell temàtic, les escenes de Na Jordana 2015 es dividien en dos blocs, un de polític (l’escena de les màscares, l’emigració, el glory hole i les altres formes d’estat) i un altre sobre els drets, la sexualitat i la diversitat (el matrimoni transsexual i la completa escena de l’arbre genial i lògic). A més de l’homenatge a Stanley Kubrick i a Alfredo Ruiz. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Poder gaudir d’un disseny i guió complet de Carlos Corredera en Falles –i més sabent que era el seu comiat, esperem, temporal- és un privilegi i un revulsiu per a l’estètica i els continguts fallers en general. I més amb una obra, Altres formes de vida, altres formes de ser per a Na Jordana 2015, en què l’artista ha pogut treballar amb plena llibertat de contingut, desenvolupant la que ha sigut la crítica més directa i crua de tota la seua carrera fins al moment, amb una economia de mitjans sorprenent i amb un llenguatge que beu de processos creatius com el de la publicitat. Escapant, al mateix temps, de qualsevol adorn o de concessió cara a la galeria. El resultat, una obra d’autor atractiva per les seues formes estudiades però simplificades al màxim i per un contingut amb una profunditat de lectura que molts no han volgut analitzar. La falla parlava aparentment de les altres formes de vida que existeixen en l’univers, però eixa cerca hauria de començar per la nostra pròpia realitat, en la qual altres formes de ser i d’entendre la vida i la societat ja existeixen. O, en el cas de la crítica política, són una amenaça per a la supervivència de la llibertat i de la diversitat. També era una metàfora de la necessitat de canvi que, en molts casos –com en l’escena de l’emigrant- suposa una fugida a la recerca d’altres àmbits que ens donen la prosperitat que l’actual estat de coses no ens ofereix

IMG_7285

Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas.)

“Falla és tot el que els valencians anomenen falla”.

Potser esta frase ho solucionaria tot. Però resulta massa fàcil. Encara que, d’altra banda, la definició de falla que donen tant la RAE, el DNV de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua… com molts altres diccionaris o enciclopèdies, és errònia. Per no adaptar-se al que, de manera general, entenem com a falla. Almenys a nivell ritual o de calendari. En primer lloc, perquè el cartó pedra ja no és el material únic -ni molt menys el més estès- en l’actualitat, com encara comenten moltes definicions. Les falles ja no es cremen sobre un “tablado” com indica la RAE. No són sempre figures de caràcter burlesc. No se circumscriuen a la ciutat de València de manera exclusiva. I tampoc es cremen totes durant la nit de sant Josep. El que ens porta a assumir, decididament, que la falta d’una definició correcta o estricta encara comporta seriosos debats a l’hora d’establir si allò que es crema és una falla o no ho és. Especialment en termes estètics. Sigue leyendo