octubre 2017
L M X J V S D
« may    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categorías

Dissenyadors

(Traducción al castellano en las notas.)

L’arribada al taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer va suposar el descobriment d’altres artistes i d’altres possibilitats estètiques allunyades de les falles que ell coneixia i admirava. Una de les seues principals influències a través d’aquell taller va ser –i segueix sent- la de Víctor Valero. Com el propi Amar indica, Valero li va fer descobrir la importància del contingut en les falles infantils a través d’un fil conductor, amb uns temes molt treballats i allunyats de la simple saturació de motius més o menys atractius que caracteritzen a molts dels projectes infantils. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Poder gaudir d’un disseny i guió complet de Carlos Corredera en Falles –i més sabent que era el seu comiat, esperem, temporal- és un privilegi i un revulsiu per a l’estètica i els continguts fallers en general. I més amb una obra, Altres formes de vida, altres formes de ser per a Na Jordana 2015, en què l’artista ha pogut treballar amb plena llibertat de contingut, desenvolupant la que ha sigut la crítica més directa i crua de tota la seua carrera fins al moment, amb una economia de mitjans sorprenent i amb un llenguatge que beu de processos creatius com el de la publicitat. Escapant, al mateix temps, de qualsevol adorn o de concessió cara a la galeria. El resultat, una obra d’autor atractiva per les seues formes estudiades però simplificades al màxim i per un contingut amb una profunditat de lectura que molts no han volgut analitzar. La falla parlava aparentment de les altres formes de vida que existeixen en l’univers, però eixa cerca hauria de començar per la nostra pròpia realitat, en la qual altres formes de ser i d’entendre la vida i la societat ja existeixen. O, en el cas de la crítica política, són una amenaça per a la supervivència de la llibertat i de la diversitat. També era una metàfora de la necessitat de canvi que, en molts casos –com en l’escena de l’emigrant- suposa una fugida a la recerca d’altres àmbits que ens donen la prosperitat que l’actual estat de coses no ens ofereix

IMG_7285

Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

És difícil parlar d’un estil definit en l’obra d’Iván Tortajada, encara que el seu salt a València ha suposat un canvi notable respecte a la línia desenvolupada en els seus anteriors projectes. No obstant açò, podem assenyalar algunes característiques que reconeixem en la seua obra. Però estes –com el propi artista afirma- han d’evolucionar notablement. Iván valora de manera positiva l’existència d’una cal·ligrafia en la composició i en la fesomia dels ninots que ja és reconeguda pel públic i amb la qual s’ha iniciat un nou camí, en què destaca especialment l’ús del color: intens i molt definit. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

De forma general, ens referim a obres “d’autor” en el camp de l’art cinematogràfic. És possible establir este mateix concepte en el format de l’art faller?

Per cinema d’autor[1] s’entén, en primer lloc, l’obra d’aquells realitzadors que controlen amb llibertat tots els processos de producció d’una pel·lícula. En ser el cinema un treball de caràcter col·lectiu –com la realització d’una Falla en el taller- esta situació ideal és, en la majoria de les ocasions, impossible. Per tant, sol considerar-se com a autor a aquell director que, a més, és autor o co-autor del guió i controla de manera àmplia el muntatge del film. Aplicat a l’art de les Falles, l’existència en molts tallers fallers de guionistes i il·lustradors, pintors o escultors -que duen a terme una gran part del desenvolupament creatiu i material de les Falles sota les ordres d’un artista-director-, suposa l’allunyament de molts projectes fallers del que de manera acceptada considerem com a “obra d’autor”, malgrat la notorietat d’una signatura. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Ramón Pla admet que no li obsessiona mantenir una intransigència estilística en totes les seues obres, malgrat tenir un segell molt personal. En els seus dissenys per a Falles podem trobar una sèrie de trets definitoris que, al nostre judici, fan que la mà de Pla siga visible independentment del taller per al qual treballa. Però altres variants fonamentals en el procés creatiu -com el públic al que va dirigida l’obra o, en el cas de les Falles, les limitacions pressupostàries- no poden estar completament supeditades a la noció d’ “estil” o a la seua manera de crear. Sigue leyendo