agosto 2017
L M X J V S D
« may    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categorías

Falla Corretgeria – Bany dels pavesos

(Traducción al castellano en las notas.)

L’arribada al taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer va suposar el descobriment d’altres artistes i d’altres possibilitats estètiques allunyades de les falles que ell coneixia i admirava. Una de les seues principals influències a través d’aquell taller va ser –i segueix sent- la de Víctor Valero. Com el propi Amar indica, Valero li va fer descobrir la importància del contingut en les falles infantils a través d’un fil conductor, amb uns temes molt treballats i allunyats de la simple saturació de motius més o menys atractius que caracteritzen a molts dels projectes infantils. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas.)

Agrair a Sergio Amar l’atenció i l’ajuda per a la realització d’este text. Sempre és un plaer escriure sobre una persona a la qual respectes i admires.

Els deu anys de carrera de Sergio Amar es defineixen per la solidesa, la constància, la coherència i la sinceritat del que, al cap i a la fi, és el seu treball. Sense negar els límits d’un format amb un component industrial i/o comercial notable, la seua obra manifesta una autoria respectada i volguda pel públic.

Una carrera en constant transformació a través de la moderada experimentació. Amar s’ha erigit com una baula necessària entre la transformació del món de les infantils impulsada des dels 80 -amb les referències ineludibles de Víctor Valero, Vicente Almela, Vicente Lorenzo, Moisés Alarcón i José Manuel Alares- i la segona revolució infantil carismàtica i potent en la dècada actual. Sense el seu treball com a enllaç, moltes de les falles infantils que hui ens fan gaudir no haurien tingut lloc. Encara que, en cap cas, Amar pertany a un episodi anterior o tancat. Ell també és part de la gratificant efervescència de les falles infantils dels nostres dies, en les quals s’exerceix una admiració i influència recíproques, amb la frescor d’un model de falla que, en el seu cas, ha creat escola i massa imitadors. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

És difícil parlar d’un estil definit en l’obra d’Iván Tortajada, encara que el seu salt a València ha suposat un canvi notable respecte a la línia desenvolupada en els seus anteriors projectes. No obstant açò, podem assenyalar algunes característiques que reconeixem en la seua obra. Però estes –com el propi artista afirma- han d’evolucionar notablement. Iván valora de manera positiva l’existència d’una cal·ligrafia en la composició i en la fesomia dels ninots que ja és reconeguda pel públic i amb la qual s’ha iniciat un nou camí, en què destaca especialment l’ús del color: intens i molt definit. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Voldria agrair a Iván Tortajada el seu temps i la seua disposició per a realitzar este article. Reiterar la meua enhorabona per tot el que ha aconseguit enguany i els meus millors desitjos per a una carrera llarga i pròspera.

L’estrena d’Iván Tortajada a València ha sigut tot un èxit: dos primers premis, reconeixements, entrevistes, lloances… Molts han vist una autèntica revelació en el jove artista i uns altres afirmen que ha sigut “el seu any”. Però no m’agrada parlar en eixos termes. Indicar que ha sigut “el seu any” també és afirmar que es troba en el punt més alt de la seua carrera. Com bromejava Woody Allen en una ocasió: “Si hui sóc una estrela, què seré demà? un forat negre?”. És inadequat assenyalar que ha sigut el gran any de Tortajada, malgrat el merescut reconeixement. A la seua potent capacitat artística li queda molt per desenvolupar i per mostrar. Volem que així siga, que ho faça en llibertat i que la línia que s’inicia amb la seua obra ens faça gaudir. I més en una persona tan metòdica i tan inquieta com ell. Un altre magnífic exemple de la bona marxa de l’art faller actual en el món de les infantils. Sigue leyendo