agosto 2017
L M X J V S D
« may    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categorías

Falla Cuba – Literat Azorín

(Traducción al castellano en las notas.)

L’arribada al taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer va suposar el descobriment d’altres artistes i d’altres possibilitats estètiques allunyades de les falles que ell coneixia i admirava. Una de les seues principals influències a través d’aquell taller va ser –i segueix sent- la de Víctor Valero. Com el propi Amar indica, Valero li va fer descobrir la importància del contingut en les falles infantils a través d’un fil conductor, amb uns temes molt treballats i allunyats de la simple saturació de motius més o menys atractius que caracteritzen a molts dels projectes infantils. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas.)

Agrair a Sergio Amar l’atenció i l’ajuda per a la realització d’este text. Sempre és un plaer escriure sobre una persona a la qual respectes i admires.

Els deu anys de carrera de Sergio Amar es defineixen per la solidesa, la constància, la coherència i la sinceritat del que, al cap i a la fi, és el seu treball. Sense negar els límits d’un format amb un component industrial i/o comercial notable, la seua obra manifesta una autoria respectada i volguda pel públic.

Una carrera en constant transformació a través de la moderada experimentació. Amar s’ha erigit com una baula necessària entre la transformació del món de les infantils impulsada des dels 80 -amb les referències ineludibles de Víctor Valero, Vicente Almela, Vicente Lorenzo, Moisés Alarcón i José Manuel Alares- i la segona revolució infantil carismàtica i potent en la dècada actual. Sense el seu treball com a enllaç, moltes de les falles infantils que hui ens fan gaudir no haurien tingut lloc. Encara que, en cap cas, Amar pertany a un episodi anterior o tancat. Ell també és part de la gratificant efervescència de les falles infantils dels nostres dies, en les quals s’exerceix una admiració i influència recíproques, amb la frescor d’un model de falla que, en el seu cas, ha creat escola i massa imitadors. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas.)

Segons el diccionari, icònica és aquella persona o cosa molt representativa dins del seu àmbit i el seu temps. També són icòniques aquelles imatges associades, al marge de la comprensió del seu contingut, a un zenit de la creació, que han marcat una fita o han suposat un canvi enfrontat al discurs general. En la història de les falles, igualment, existeixen imatges icòniques, quasi sempre relacionades amb una concepció totèmica i colossal, que han convertit a algunes falles en emblemàtiques. Encara que, a nivell popular, no se sàpia situar amb certesa l’artista o l’any en què van ser creades. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Ramón Pla admet que no li obsessiona mantenir una intransigència estilística en totes les seues obres, malgrat tenir un segell molt personal. En els seus dissenys per a Falles podem trobar una sèrie de trets definitoris que, al nostre judici, fan que la mà de Pla siga visible independentment del taller per al qual treballa. Però altres variants fonamentals en el procés creatiu -com el públic al que va dirigida l’obra o, en el cas de les Falles, les limitacions pressupostàries- no poden estar completament supeditades a la noció d’ “estil” o a la seua manera de crear. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas.)

Resulta obvi recordar que les dificultats de dur a terme una Falla de gran pressupost no depenen en exclusiva de l’artista cap que signa el projecte. Darrere d’ell existeix un equip de persones al que és injust classificar exclusivament com a “operaris”. Principalment, perquè el resultat final de l’obra depèn en gran manera de la participació d’aquests altres creatius que per a nosaltres són completament anònims, però que porten un pes fonamental de la Falla. En cap cas s’ha d’assumir que reconèixer la necessària labor d’eixe equip significa desprestigiar el treball del cap de taller. Sigue leyendo