agosto 2017
L M X J V S D
« may    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categorías

Falla L’Antiga de Campanar

(Traducción al castellano en las notas.)

L’arribada al taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer va suposar el descobriment d’altres artistes i d’altres possibilitats estètiques allunyades de les falles que ell coneixia i admirava. Una de les seues principals influències a través d’aquell taller va ser –i segueix sent- la de Víctor Valero. Com el propi Amar indica, Valero li va fer descobrir la importància del contingut en les falles infantils a través d’un fil conductor, amb uns temes molt treballats i allunyats de la simple saturació de motius més o menys atractius que caracteritzen a molts dels projectes infantils. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas.)

Agrair a Sergio Amar l’atenció i l’ajuda per a la realització d’este text. Sempre és un plaer escriure sobre una persona a la qual respectes i admires.

Els deu anys de carrera de Sergio Amar es defineixen per la solidesa, la constància, la coherència i la sinceritat del que, al cap i a la fi, és el seu treball. Sense negar els límits d’un format amb un component industrial i/o comercial notable, la seua obra manifesta una autoria respectada i volguda pel públic.

Una carrera en constant transformació a través de la moderada experimentació. Amar s’ha erigit com una baula necessària entre la transformació del món de les infantils impulsada des dels 80 -amb les referències ineludibles de Víctor Valero, Vicente Almela, Vicente Lorenzo, Moisés Alarcón i José Manuel Alares- i la segona revolució infantil carismàtica i potent en la dècada actual. Sense el seu treball com a enllaç, moltes de les falles infantils que hui ens fan gaudir no haurien tingut lloc. Encara que, en cap cas, Amar pertany a un episodi anterior o tancat. Ell també és part de la gratificant efervescència de les falles infantils dels nostres dies, en les quals s’exerceix una admiració i influència recíproques, amb la frescor d’un model de falla que, en el seu cas, ha creat escola i massa imitadors. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Moltes gràcies a David Moreno per l’interés i per compartir el seu treball i el seu material fotogràfic. Un plaer escriure sobre la seua obra

El passat exercici va ser para David Moreno la culminació d’un llarg procés de coneixement, desenvolupament i aprenentatge de tot l’engranatge tècnic i compositiu que comporta una Falla. “Metamorfosi” per a Nou Campanar, a més de ser una de les seues obres més completes, va suposar alhora un punt d’inflexió i la conclusió d’una manera de fer i d’investigar la Falla que ja no pot estendre’s més. Una vegada adquirida tota la base tècnica i plàstica del format faller inicia nous camins. De moment, allunyat de València.

Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas.)

Resulta obvi recordar que les dificultats de dur a terme una Falla de gran pressupost no depenen en exclusiva de l’artista cap que signa el projecte. Darrere d’ell existeix un equip de persones al que és injust classificar exclusivament com a “operaris”. Principalment, perquè el resultat final de l’obra depèn en gran manera de la participació d’aquests altres creatius que per a nosaltres són completament anònims, però que porten un pes fonamental de la Falla. En cap cas s’ha d’assumir que reconèixer la necessària labor d’eixe equip significa desprestigiar el treball del cap de taller. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Mario Gual defineix el seu estil com a estrident però amb classe. Divertit i histriònic com ell, sempre amb un punt obscè i disbauxat. Però en cap cas els projectes sorgeixen de la improvisació. Són conseqüència d’un treball de recerca, amb la finalitat d’expressar el contingut de la Falla de la manera més clara possible. L’eix principal per a la definició dels seus projectes és que la història de la Falla siga bona. Si el tema és atractiu i graciós, el projecte tindrà èxit independentment del llenguatge que s’empre o dels premis que es puga portar. Sigue leyendo