agosto 2017
L M X J V S D
« may    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categorías

Iván Tortajada

(Traducción al castellano en las notas.)

L’arribada al taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer va suposar el descobriment d’altres artistes i d’altres possibilitats estètiques allunyades de les falles que ell coneixia i admirava. Una de les seues principals influències a través d’aquell taller va ser –i segueix sent- la de Víctor Valero. Com el propi Amar indica, Valero li va fer descobrir la importància del contingut en les falles infantils a través d’un fil conductor, amb uns temes molt treballats i allunyats de la simple saturació de motius més o menys atractius que caracteritzen a molts dels projectes infantils. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

L’estil pròxim al còmic que hui associem a Almela -també recognoscible en les seues col·laboracions com a dibuixant- comença a forjar-se a partir de l’exercici 1987-1988[1]. El propi artista defineix la seua manera de fer falles com a “un camí constant cap a la simplificació”. Eixa aparent senzillesa de les formes i del concepte ha provocat la repetida afirmació que els seus projectes grans semblen infantils. Afirmació que, en cap cas, Almela accepta com un fet pejoratiu. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

És difícil parlar d’un estil definit en l’obra d’Iván Tortajada, encara que el seu salt a València ha suposat un canvi notable respecte a la línia desenvolupada en els seus anteriors projectes. No obstant açò, podem assenyalar algunes característiques que reconeixem en la seua obra. Però estes –com el propi artista afirma- han d’evolucionar notablement. Iván valora de manera positiva l’existència d’una cal·ligrafia en la composició i en la fesomia dels ninots que ja és reconeguda pel públic i amb la qual s’ha iniciat un nou camí, en què destaca especialment l’ús del color: intens i molt definit. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Voldria agrair a Iván Tortajada el seu temps i la seua disposició per a realitzar este article. Reiterar la meua enhorabona per tot el que ha aconseguit enguany i els meus millors desitjos per a una carrera llarga i pròspera.

L’estrena d’Iván Tortajada a València ha sigut tot un èxit: dos primers premis, reconeixements, entrevistes, lloances… Molts han vist una autèntica revelació en el jove artista i uns altres afirmen que ha sigut “el seu any”. Però no m’agrada parlar en eixos termes. Indicar que ha sigut “el seu any” també és afirmar que es troba en el punt més alt de la seua carrera. Com bromejava Woody Allen en una ocasió: “Si hui sóc una estrela, què seré demà? un forat negre?”. És inadequat assenyalar que ha sigut el gran any de Tortajada, malgrat el merescut reconeixement. A la seua potent capacitat artística li queda molt per desenvolupar i per mostrar. Volem que així siga, que ho faça en llibertat i que la línia que s’inicia amb la seua obra ens faça gaudir. I més en una persona tan metòdica i tan inquieta com ell. Un altre magnífic exemple de la bona marxa de l’art faller actual en el món de les infantils. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

De forma general, ens referim a obres “d’autor” en el camp de l’art cinematogràfic. És possible establir este mateix concepte en el format de l’art faller?

Per cinema d’autor[1] s’entén, en primer lloc, l’obra d’aquells realitzadors que controlen amb llibertat tots els processos de producció d’una pel·lícula. En ser el cinema un treball de caràcter col·lectiu –com la realització d’una Falla en el taller- esta situació ideal és, en la majoria de les ocasions, impossible. Per tant, sol considerar-se com a autor a aquell director que, a més, és autor o co-autor del guió i controla de manera àmplia el muntatge del film. Aplicat a l’art de les Falles, l’existència en molts tallers fallers de guionistes i il·lustradors, pintors o escultors -que duen a terme una gran part del desenvolupament creatiu i material de les Falles sota les ordres d’un artista-director-, suposa l’allunyament de molts projectes fallers del que de manera acceptada considerem com a “obra d’autor”, malgrat la notorietat d’una signatura. Sigue leyendo