agosto 2017
L M X J V S D
« may    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categorías

Marina Puche

(Traducción al castellano en las notas.)

L’arribada al taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer va suposar el descobriment d’altres artistes i d’altres possibilitats estètiques allunyades de les falles que ell coneixia i admirava. Una de les seues principals influències a través d’aquell taller va ser –i segueix sent- la de Víctor Valero. Com el propi Amar indica, Valero li va fer descobrir la importància del contingut en les falles infantils a través d’un fil conductor, amb uns temes molt treballats i allunyats de la simple saturació de motius més o menys atractius que caracteritzen a molts dels projectes infantils. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas.)

El fecund món de les falles infantils també pot emprar-se com a eina didàctica, tant per al públic infantil com per a l’adult. El seu caràcter discursiu fa que, en moltes ocasions, les falles infantils puguen ser un vehicle per a la formació cultural. Al marge de fomentar la imaginació o suposar un plaer estètic, estes obres són una porta per a descobrir altres temes i interessos. I més en una societat mediàtica en què els valors educatius en l’entreteniment infantil solen ser escassos. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

L’estil pròxim al còmic que hui associem a Almela -també recognoscible en les seues col·laboracions com a dibuixant- comença a forjar-se a partir de l’exercici 1987-1988[1]. El propi artista defineix la seua manera de fer falles com a “un camí constant cap a la simplificació”. Eixa aparent senzillesa de les formes i del concepte ha provocat la repetida afirmació que els seus projectes grans semblen infantils. Afirmació que, en cap cas, Almela accepta com un fet pejoratiu. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

De forma general, ens referim a obres “d’autor” en el camp de l’art cinematogràfic. És possible establir este mateix concepte en el format de l’art faller?

Per cinema d’autor[1] s’entén, en primer lloc, l’obra d’aquells realitzadors que controlen amb llibertat tots els processos de producció d’una pel·lícula. En ser el cinema un treball de caràcter col·lectiu –com la realització d’una Falla en el taller- esta situació ideal és, en la majoria de les ocasions, impossible. Per tant, sol considerar-se com a autor a aquell director que, a més, és autor o co-autor del guió i controla de manera àmplia el muntatge del film. Aplicat a l’art de les Falles, l’existència en molts tallers fallers de guionistes i il·lustradors, pintors o escultors -que duen a terme una gran part del desenvolupament creatiu i material de les Falles sota les ordres d’un artista-director-, suposa l’allunyament de molts projectes fallers del que de manera acceptada considerem com a “obra d’autor”, malgrat la notorietat d’una signatura. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

El context popular i festiu que envolta a l’Art de les Falles ha impedit en moltes ocasions que aquest siga reconegut com a un format creatiu més. Equiparable en qualitat i dignitat a qualsevol altra disciplina artística. El prejudici d’etiquetar la creativitat fallera únicament com una cosa artesanal -amb una càrrega despectiva- segueix pesant a l’excés a l’hora de valorar que les Falles són un receptacle artístic capacitat per al desenvolupament de qualsevol idea o temàtica. És un format que, a més, ofereix unes característiques molt suggeridores per als artistes i creadors que es llancen a aquest món: l’element foc (la renovació contínua d’eixe art tots els anys), la seua tridimensionalitat, l’apropiació de l’espai públic i el desenvolupament creatiu dins d’una macro-estructura festiva de la qual les Falles són -o haurien de ser- el centre. Sigue leyendo