octubre 2017
L M X J V S D
« may    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categorías

Miguel Arraiz

(Traducción al castellano en las notas.)

Ekklesía (Nou Campanar 2015) no ha sigut el primer projecte –ni, evidentment, la primera comissió- que s’ha aventurat a trencar sense concessions amb el model hegemònic, tant a nivell de concepte com d’estètica. De fet, una de les principals crítiques serioses -al marge de l’absurda bilis que a alguns els brolla com un simple reflex dels seus propis complexos intel·lectuals- va ser la d’apuntar que Nou Campanar 2015 naixia del no-res, que era una comissió que abans havia lluitat per un tipus de falles diametralment oposades, que no tenia trajectòria en l’apartat “experimental” i que la seua potència i el seu estudiat impacte mediàtic aombraven a altres comissions més humils que porten anys lluitant per ampliar l’espectre en la manera d’entendre i de fer falles.

No obstant açò, la meua opinió és la contrària. I el projecte és igualment vàlid al marge de la mesquinesa o indiferència del mecenes. Portar a especial -amb tot el que la “marca” especial suposa- tal nivell de ruptura, ha posat l’accent sobre la necessitat absoluta que el model actual de falles ha de replantejar-se, i que seguir lluitant per dotar a la ciutat d’unes falles que associem a la bambolla de la bonança econòmica és completament inútil. En segon lloc, el projecte no naix de Nou Campanar, encara que fóra esta la comissió que va cedir el seu espai perquè les ments creatives de Miguel Arraiz i David Moreno dugueren a terme semblant odissea en forma de tubs i de rajoles. És precisament la creativitat d’esta parella artística –amb notables resultats en anteriors projectes- la que va aprofitar la marca creada per Nou Campanar en els anys anteriors per a revertir-la de manera completa. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Ens obstinem a afirmar que les Falles són la millor festa del món. Però, sense negar els seus valors i el seu caràcter específic, s’ha de reconèixer que són àmpliament desconegudes. Dins i fora de l’estat espanyol. Per tant, eixe xovinisme –moltes vegades caspós i ple de rancor- que els valencians demostrem amb les Falles respecte a altres festivitats, hauria de ser incompatible amb una gestió de la festa que ha estat del tot ineficaç. Especialment en la seua promoció externa. I eixa promoció externa, com he repetit en moltes ocasions, no passa per transformar el desenvolupament de la festa a favor del gust del que ve a visitar-les, cercant un turisme massificat i nociu. S’haurien de subratllar els valors culturals i diferenciats que la nostra festa ofereix per a una millor comunicació. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Moltes gràcies a David Moreno per l’interés i per compartir el seu treball i el seu material fotogràfic. Un plaer escriure sobre la seua obra

El passat exercici va ser para David Moreno la culminació d’un llarg procés de coneixement, desenvolupament i aprenentatge de tot l’engranatge tècnic i compositiu que comporta una Falla. “Metamorfosi” per a Nou Campanar, a més de ser una de les seues obres més completes, va suposar alhora un punt d’inflexió i la conclusió d’una manera de fer i d’investigar la Falla que ja no pot estendre’s més. Una vegada adquirida tota la base tècnica i plàstica del format faller inicia nous camins. De moment, allunyat de València.

Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

De forma general, ens referim a obres “d’autor” en el camp de l’art cinematogràfic. És possible establir este mateix concepte en el format de l’art faller?

Per cinema d’autor[1] s’entén, en primer lloc, l’obra d’aquells realitzadors que controlen amb llibertat tots els processos de producció d’una pel·lícula. En ser el cinema un treball de caràcter col·lectiu –com la realització d’una Falla en el taller- esta situació ideal és, en la majoria de les ocasions, impossible. Per tant, sol considerar-se com a autor a aquell director que, a més, és autor o co-autor del guió i controla de manera àmplia el muntatge del film. Aplicat a l’art de les Falles, l’existència en molts tallers fallers de guionistes i il·lustradors, pintors o escultors -que duen a terme una gran part del desenvolupament creatiu i material de les Falles sota les ordres d’un artista-director-, suposa l’allunyament de molts projectes fallers del que de manera acceptada considerem com a “obra d’autor”, malgrat la notorietat d’una signatura. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

La cremà de Nou Campanar 2013 de Julio Monterrubio va deixar a la vista el material que havia servit de sustent a la Falla. La base de cartes realitzada amb ferro derivà en certa polèmica perquè no resultava un material adequat per a la seua construcció. Principalment, perquè el foc no consumeix el ferro. Al que cal afegir les dificultats que l’entramat d’aquest material causa als equips de neteja municipal la matinada del 20 de març.

IMG_0297

Base de la Falla Nou Campanar 2013 “Castell de naips” de Julio Monterrubio

Sigue leyendo