agosto 2017
L M X J V S D
« may    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categorías

Miguel H

(Traducción al castellano en las notas.)

L’arribada al taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer va suposar el descobriment d’altres artistes i d’altres possibilitats estètiques allunyades de les falles que ell coneixia i admirava. Una de les seues principals influències a través d’aquell taller va ser –i segueix sent- la de Víctor Valero. Com el propi Amar indica, Valero li va fer descobrir la importància del contingut en les falles infantils a través d’un fil conductor, amb uns temes molt treballats i allunyats de la simple saturació de motius més o menys atractius que caracteritzen a molts dels projectes infantils. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas.)

El fecund món de les falles infantils també pot emprar-se com a eina didàctica, tant per al públic infantil com per a l’adult. El seu caràcter discursiu fa que, en moltes ocasions, les falles infantils puguen ser un vehicle per a la formació cultural. Al marge de fomentar la imaginació o suposar un plaer estètic, estes obres són una porta per a descobrir altres temes i interessos. I més en una societat mediàtica en què els valors educatius en l’entreteniment infantil solen ser escassos. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

L’estil pròxim al còmic que hui associem a Almela -també recognoscible en les seues col·laboracions com a dibuixant- comença a forjar-se a partir de l’exercici 1987-1988[1]. El propi artista defineix la seua manera de fer falles com a “un camí constant cap a la simplificació”. Eixa aparent senzillesa de les formes i del concepte ha provocat la repetida afirmació que els seus projectes grans semblen infantils. Afirmació que, en cap cas, Almela accepta com un fet pejoratiu. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Afirmar que les Falles infantils han d’estar dirigides als xiquets és un argument recurrent en la crítica que es realitza a este tipus d’obres. Un argument poc concret, que moltes vegades s’entén de manera exclusiva com l’obligació a tractar només temes infantils. Però, què és un tema infantil? Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

La disciplina artística on destaca David Moreno és, sens dubte, l’escultura. La seua labor en el modelatge és complexa, detallista i metódica. Esta forma de treballar fa que els seus ninots posseïsquen personalitat sense necessitat de la “vida” que per a altres artistes suposa l’aplicació del color. Com el propi artista afirma: “en este taller s’empapera amb bastonets de modelar”. La part escultòrica en les seues obres està tan treballada que la peça podria funcionar sense pintura[1]. Encara que és, precisament, la limitació que David Moreno ha sentit amb la pintura el perquè de la seua cura en l’escultura. Un bon modelatge permet una aplicació del color d’una manera més segura. Per tant, hi ha menys perill a delegar esta activitat a altres col·laboradors del taller. Encara que sempre sota la direcció de Moreno[2]. Sigue leyendo