octubre 2017
L M X J V S D
« may    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categorías

Nou Campanar

(Traducción al castellano en las notas.)

Ekklesía (Nou Campanar 2015) no ha sigut el primer projecte –ni, evidentment, la primera comissió- que s’ha aventurat a trencar sense concessions amb el model hegemònic, tant a nivell de concepte com d’estètica. De fet, una de les principals crítiques serioses -al marge de l’absurda bilis que a alguns els brolla com un simple reflex dels seus propis complexos intel·lectuals- va ser la d’apuntar que Nou Campanar 2015 naixia del no-res, que era una comissió que abans havia lluitat per un tipus de falles diametralment oposades, que no tenia trajectòria en l’apartat “experimental” i que la seua potència i el seu estudiat impacte mediàtic aombraven a altres comissions més humils que porten anys lluitant per ampliar l’espectre en la manera d’entendre i de fer falles.

No obstant açò, la meua opinió és la contrària. I el projecte és igualment vàlid al marge de la mesquinesa o indiferència del mecenes. Portar a especial -amb tot el que la “marca” especial suposa- tal nivell de ruptura, ha posat l’accent sobre la necessitat absoluta que el model actual de falles ha de replantejar-se, i que seguir lluitant per dotar a la ciutat d’unes falles que associem a la bambolla de la bonança econòmica és completament inútil. En segon lloc, el projecte no naix de Nou Campanar, encara que fóra esta la comissió que va cedir el seu espai perquè les ments creatives de Miguel Arraiz i David Moreno dugueren a terme semblant odissea en forma de tubs i de rajoles. És precisament la creativitat d’esta parella artística –amb notables resultats en anteriors projectes- la que va aprofitar la marca creada per Nou Campanar en els anys anteriors per a revertir-la de manera completa. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

FALLA REGNE DE VALÈNCIA – DUC DE CALÀBRIA

Artista: Taller de Sergio Musoles

Lema: En busca de la pasta perdida

Un dels aspectes més significatius en aquest projecte (com també ho va ser en el de l’any passat) és el desenvolupament de la crítica a la situació actual en el mateix remat, que no es planteja únicament com una escena cridanera i preciosista que serveix d’excusa argumental. El tema s’inspira en el personatge d’Indiana Jones i la seua trilogia. És inevitable associar la temàtica de la Falla a l’èxit que enguany ha tingut “Tadeo Jones”; un altre trassumpte, en aquest cas animat, del personatge de ficció dels 80. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

La cremà de Nou Campanar 2013 de Julio Monterrubio va deixar a la vista el material que havia servit de sustent a la Falla. La base de cartes realitzada amb ferro derivà en certa polèmica perquè no resultava un material adequat per a la seua construcció. Principalment, perquè el foc no consumeix el ferro. Al que cal afegir les dificultats que l’entramat d’aquest material causa als equips de neteja municipal la matinada del 20 de març.

IMG_0297

Base de la Falla Nou Campanar 2013 “Castell de naips” de Julio Monterrubio

Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

El debut de la comissió es va produir en 1ªA (2003) amb La banca guanya (d’Agustín Villanueva, Alejandro Santaeulalia i Jordi Ballester.) La Falla de 2004 “El que espera desespera”, la primera de Nou Campanar en la secció especial obra de Pedro Santaeulalia, no anunciava encara eixe caràcter mastodòntic dels futurs projectes en la nova demarcació. Un estil dolç amb totes les concessions tendres o anecdòtiques tan habituals i tan del gust majoritari. La composició de la Falla reprenia en part el plantat per Pedro Santaeulalia en Sueca-Literat Azorín dos anys abans (personatge femení alçat sobre una balconada o escala i personatge masculí en un plànol inferior i inclinat, amb una arquitectura de fons que passa a ocupar el centre de la Falla.)

La Falla de 2005 “Ser o no ser” constitueix el preludi del que es començarà a vore l’any següent quant a proporcions, encara que amb unes figures aïllades i imponents allunyades del remolí figuratiu que vindrà després. Un estil marcadament caricaturesc, no tan edulcorat com en l’anterior Falla. Sigue leyendo

(Traducción al castellano en las notas)

Per a molts parlar de Nou Campanar significa parlar de xifres i de la pulverització de rècords: set primers premis de la secció especial (sis d’ells consecutius entre 2004 i 2009), la Falla més cara de la història en 2009, la Falla més alta en 2007, els ninots de major envergadura…

Tot en Nou Campanar ha adquirit en aquests anys el caràcter d’allò descomunal. El poder econòmic de la comissió nascuda en 2003 va fer possible que un emplaçament nou de la ciutat, allunyat del centre i de la tradició fallera, es convertira diversos anys seguits en el receptor de totes les mirades. Les Falles allí plantades, en una sàvia mescla d’obres impactants per la seua grandària i pressupost i una bona dosi de marketing, han convertit a aquesta comissió encapçalada pel constructor Juan Armiñana en un capítol important de la història recent de les Falles per un èxit en els premis igual de descomunal, al marge del que cadascun opine sobre el contingut artístic que aquestes Falles van oferir. Sigue leyendo